Habitat Itálica

a) Pagament d’impostos: En termes generals, el primer lliurament en escriptura pública per part d’un promotor d’un habitatge nou queda subjecte a l’Impost sobre el Valor Afegit (al tipus reduït del 10 % sobre el preu de la compravenda) i a l’Impost sobre Actes Jurídics Documentats (al tipus establert a cada comunitat autònoma i que sol ser entre un 0,5 i 1 %, a Madrid un 1 %). Malgrat l’anterior, per a determinats supòsits i situacions personals del subjecte passiu, venen establertes algunes bonificacions i exempcions. El tipus reduït de l’IVA al 10 % s’aplicarà igualment a la compravenda de fins a dues places de garatge per habitatge i annexos en ella situats, que s’adquireixin conjuntament en la mateixa escriptura pública. Fora d’aquests casos, la compravenda de places de garatge i trasters adquirits de manera individualitzada, tributaran el tipus general del 21 %. Tractant-se d’un segon lliurament (habitatges utilitzats), l’operació quedaria subjecta a l’Impost sobre Transmissions Patrimonials Oneroses (al tipus impositiu establert a cada comunitat autònoma, a Madrid, 7 %). En tot cas, la transmissió igualment quedaria subjecta per al venedor a l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (plusvàlua municipal)

b) Despeses de notaria: Són els honoraris del notari per l’atorgament de l’escriptura de compravenda i es calculen d’acord amb un aranzel fixat pel Govern. Aquests honoraris varien segons el preu de venda reflectit a l’escriptura.

c) Despeses de registre: Són els honoraris del registrador per la inscripció de la compravenda al registre de la propietat. Igual que les despeses de notaria, es calculen d’acord amb un aranzel fixat pel Govern i varien segons el preu de venda de la finca.

d) Despeses de gestió o tramitació: Són els honoraris de la gestoria per la realització dels tràmits posteriors a la firma de l’escriptura de compra (pagament d’impostos, presentació en el registre per a la seva inscripció, tramitació de plusvàlues, alteració de la titularitat de la finca en el cadastre, etc.). En aquesta partida també poden incloure’s determinades despeses prèvies a la firma de l’escriptura, com la verificació registral de la titularitat i estat de càrregues de l’habitatge.

El contracte d’arres penitencials és un contracte mitjançant el qual el comprador procedeix a reservar, durant un termini establert, els béns immobles que té intenció d’adquirir, lliurant en contraprestació una quantitat determinada com a senyal. El senyal es lliura en concepte d’arres penitencials, les quals venen regulades a l’article 1454 del Codi Civil, que permeten deslligar-se del contracte celebrat, podent rescindir-se unilateralment pel comprador, aplanant-se a perdre la quantitat lliurada, o pel venedor, tornant el duple de la quantitat percebuda.

És el que comunament coneixem com a plusvàlua municipal. És un impost directe, municipal i d’establiment voluntari pels Ajuntaments, als quals correspon íntegrament la seva gestió. Grava l’obtenció de l’increment de valor experimentat pels terrenys de naturalesa urbana, posats de manifest en el moment de la transmissió i experimentat al llarg d’un període màxim de 20 anys. Aquest increment es determina aplicant al valor que tingui el terreny (que generalment coincidirà amb el valor cadastral del terra que vingui reflectit a l’últim rebut de l’Impost sobre Béns Immobles) un percentatge fixat en cada cas pels Ajuntaments, en funció del nombre d’anys de permanència del bé immoble en el patrimoni del venedor.

És un impost directe de caràcter real, s'exigeix de forma obligatòria pels municipis i la seva gestió és compartida per l’administració de l’Estat. El seu fet imposable està constituït per la propietat sobre béns immobles, ja siguin rústics o urbans, o per la titularitat de determinats drets reals sobre els béns esmentats i grava el valor dels immobles referits, que generalment coincidirà amb el valor cadastral que aquests tinguin assignat, sobre el qual s’aplicarà el tipus de gravamen establert pels Ajuntaments respectius, dins d’uns límits de percentatges mínims i màxims establerts per llei.

És un impost que es merita anualment, sent subjecte passiu del mateix el propietari que ho sigui de l’immoble o de dret real, a data 1 de gener de cada exercici. No obstant això, la meritació, en municipis com Madrid, l’IBI es passa al cobrament entre el dia 1 d’octubre i el 30 de novembre.

El llibre d’un edifici destinat a habitatges té l’objectiu que les persones propietàries coneguin l’edifici que utilitzen i tinguin la documentació i informació suficient i necessària per dur a terme un ús i manteniment adequats.

El contingut del llibre de l’edifici ve regulat reglamentàriament, i en termes generals consta de:

1. Quaderns de registre: dades generals de l’edifici, el registre d’incidències i el d’operacions de manteniment i reparacions.
2. Documents d’especificacions tècniques: Inclou el projecte final d’obra, un annex amb les principals dades tècniques de l’edifici i dels seus elements, en format de fitxes, i els manuals d’ús i manteniment i d’emergències.
3. Arxiu de documents: Aquest arxiu conté les llicències de construcció i ocupació de l’edifici, el certificat del control de qualitat, el certificat final de l’obra de construcció, l’acta de recepció de l’obra, l’escriptura pública de declaració d’obra nova i altres documents referents a l’edifici. Si l’immoble és adquirit per una única persona, serà l’encarregada de tenir el llibre de l’edifici. Tanmateix, en el cas d’existència d’una comunitat de propietaris, serà la persona que ostenti el càrrec d’administrador de la finca, o president de la comunitat, qui custodiï el llibre de l’edifici.

El concepte de "Cos Cert" ve regulat a l’article 1.471 del CC i vol dir que el preu no es calcula o considera en raó a la superfície de l’immoble objecte de venda, o el que és el mateix, a raó d’un preu per unitat de mesura, sinó per la suma global pactada.

El certificat d’eficiència energètica és un document oficial redactat per un tècnic competent que inclou informació objectiva sobre les característiques energètiques d’un edifici. En aquest sentit, la certificació energètica qualifica energèticament un immoble calculant el consum anual d’energia necessari per satisfer la demanda energètica d’un edifici en condicions normals d’ocupació i funcionament. (Inclou la producció d’aigua calenta, calefacció, il·luminació, refrigeració i ventilació).

El procés de certificació energètica acaba amb l’emissió d’un certificat d’eficiència energètica i l’assignació d’una etiqueta energètica. L’escala de qualificació energètica és de set lletres i varia entre les lletres A (edifici més eficient energèticament) i G (edifici menys eficient energèticament). L’etiqueta energètica expressa la qualificació energètica d’un edifici atorgant una d’aquestes lletres. Aquest certificat resulta obligatori, tret d’excepcions, per al propietari de qualsevol part individual d’un edifici existent (habitatges, oficines o locals) objecte d’una operació de compravenda o de lloguer.

Són els documents que, de forma individualitzada, rep cada persona propietària de cada un dels habitatges que componguin l’edifici. Aquest manual es lliura en el moment del lliurament de claus de cada habitatge i de la firma d’escriptures.

El manual de l’habitatge conté informació sobre l’ús i funcionament de l’habitatge, garanties i manuals de funcionament dels equips individuals, plànol comercial i d’instal·lacions de l’habitatge, i la documentació necessària per donar d’alta els subministraments.